Infern de covards

Són múltiples els detalls que ens fan sospitar, perdó, que ens fan afirmar rotundament que estem davant de l’era dels mediocres i de la mala educació, entre d’altres conceptes negatius que s’apoderen abastament d’un societat en plena i evident decadencia. Cadascú pot dir la seva i alguns diran que aquest ja està amb la mateixa història de sempre. Sí, possiblement, la història que em preocupa, sí, la del forat negre en el que ens hem instal·lat per culpa d’una sèrie de factors fatals. Cadascú ho viu d’una manera, però com amb una pel·lícula qualsevol, cadascú la viurà i veurà d’una manera, però al final, hi haurà un grup de gent que coincidirà en molts punts de l’anàlisi, i si fem cas dels que inverteixen temps mirant pel·lícules, doncs segurament aprendrem quelcom sobre l’art del cinema. En aquest cas, molt més senzill, el del dia a dia, el de la feina, el de les obligacions, el de les responsabilitats. Si vols jugar i ser guanyador, doncs et disfresses d’autoengany, i endavant. Quan un està a gust sent competitiu i orgullós de fer més i més diners, de que tot sigui diners; endavant, confiteu-vos aquesta societat podrida, escalofriantment buida, freda, avorrida, previsible, tecnològicament aplastada per botons i nens zombies que no tenen llibres ni còmics (si els tenen, en tenen dos mil, ni els entenen ni els comprenen, els acumulen i els llegeixen sense aprofundir en res) els hi compren jocs de consola i mòbil, mp3 amb el hit fastigós i la mama dient “sí, el meu nen és educat i bo”. Endavant tots aquells que espereu el cap de setmana per llençar-vos com esclaus de l’euro cap al “centre” o cap al barri de moda, podriu-vos amb el consum i l’acumular sabates, barnussos i porqueria diversa; espereu el dia de Sant Jordi per endreçar la sala i els llibres, el Nadal per embrutar-la amb escombraries religioses i paganes i la boda per estafar els amics i companys mentre desfileu com si fossiu militars, tots ben rectes i hipòcrites. Benvinguts els trepes i els pilotes que són capaços de netejar els excrements dels vostres caps per estampar-los a la cara dels vostres companys de feina. Enhorabona pels indesitjables que viuen de les debilitats o desgràcies dels altres i que no tenen res més a fer que fotre més llenya al foc i llençar-hi paraules plenes de foc rabiós per poder trepitjar a tot el que es belluga i sentir-se ple de no haver de pensar en l’escòria que són. Que us aprofiti aquesta societat apestosa sense escrúpols, sense diàleg i sense res més que estafes, impostors i desgraciats que s’enriqueixen gràcies a la feina de tots nosaltres, els que ens han educat per tragar-nos tot això i de pas alimentar i produir per tota una colla de fantasmes i els seus seguidors. La pena és que la majoria de la gent vol ser fantasma. I els que no, claudiquen quan tenen parella estable i es dediquen a pensar en els grans proyectes personals: vivenda i familia i mirar-se el Meliá. Fan una gràcia a més: “No pensis en el que no té solució”, “…sempre està negatiu…”. De què hem de parlar? De mobles i fills? Del que parlen una majoria que inverteix el seu temps en banalitats? Per cert, tremolo pel dia que tots aquests fantasmes es cansin dels cotxes grans i es comencin a comprar autocars de luxe per anar a buscar el nen a l’escola. I què es pot fer si no t’agrada el que hi ha? Doncs com tenim dret a pataleta inútil, aquí està, i fore bo demanar a l’amic que si algun dia observen que t’has convertit en un idiota pragmàtic, totalment racional, fastigosament materialista i plenament ignorant que defensa els llibres d’autoajuda, la televisió i s’enfada perqué hi ha una miqueta de pols i per més inri no comentes res de la trista actualitat, que et doni un copet a l’esquena i et despedeixi amb un definitiu “Segurament no ens tornarem a veure mai més”.